LADINI

N nef liber sui scritores ladins

L liber dat fora da l’Istitut Ladin “majon di fascegn” e metù ensema da sie diretor Fabio Chiocchetti ge sporc i ensegnanc e enteressé i materiai per la storia de la letradura ladina de Fascia



En vender ai 12 de otober, da les 17.30 te l’aula de l’Auta Formazion del Liceo de la Scola Ladina de Fascia a Sèn Jan, vegn prejentà l liber “Scritores Ladins. Materiali per la storia della letteratura ladina di Fassa”.

Con chesta neva publicazion, metuda ensema da sie diretor Fabio Chiocchetti, l’Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” jonta n auter tassel al rich chèder de la publicazions dedichèdes a la linguistica e a la leteradura ladina. 

L se trata de n’opera nasciuda soraldut per rejons pratiches, per ge sporjer ai dozenc e a chi che jirà a insegnèr te Fascia n strument che sibie sorì da vardèr fora, olache se pel troèr ite tesć e informazions su la desvaliva tapes che, dal scomenz de l’Otcent enscin anchecondì, à fat l ladin fascian tel panoram de la letradura ladina. 

Na opera che bina adum te n liber soul i contribuc de carater linguistich e leterèr sparpagné fora te desvaliva anèdes de “Mondo Ladino” e te de autra publicazions, metui ensema te caranta egn de atività da Fabio Chiocchetti, diretor de l’Istitut Cultural Ladin. “Materiai de lurier”, donca, vegnui fora dal besegn de binèr ensema, studièr e fèr cognoscer a la jent duta na lingia de tesć ladins, veies e manco veies, mai publiché o senestres da troèr fora, aldò de n program editorièl jà dessegnà fora al scomenz de la storia de l’Istitut dal mai desmentià prof. Luigi Heilmann.

Chisc studies ades vegn perferii, revedui e comedé fora, dantdaldut per i dozenc e i studenc che tol e tolarà pèrt ai corsc de Auta Formazion “Antropolad”, metui a jir dai Atenees de Busan e de Trent, donca destiné soraldut al mondo de la scola e a duc chi che ge pervegn de tramanèr la “cultura ladina” a la generazions che vegn dò. 

I scric, pèrt per talian, pèrt per ladin, i é metui jù en orden cronologich, con chela de dessegnèr fora amàncol l’idea de n percors storich coerent. 

La pèrt antologica é stata smaorèda con tesć mai dac fora, desche vèlch poejìa de Tinoto Monech (Valentino Dellantonio) e l test va ite ence te vèlch costion senestra che caraterisea la storia leterèra del secondo Otcent, studian la relazions anter personajes desche Giosef Brunel, Hugo de Rossi e Amadio Calligari da Larcioné. 

N’opera de nonzech che vegn prejentèda dantfora ai dozenc e ai ensegnanc del davegnir de la scola ladina de Fascia e a chi che à a cher l ladin e la letradura ladina. Duc é envié. 













Scuola & Ricerca

In primo piano