LADINI

Cendrejina: l rescat de la femenes

N bel spetàcol de la compagnìa de teater de la Scola de Fascia per uzèr fora n messaje contra la violenza su la eles e per didèr mères e bec de la Siria travers P. Lufti Firas, che de oril rua te Fascia
LA NOSTRA PAGINA SULLE MINORANZE



Dò trei egn da canche l maraveous spetàcol de musega e teater, ispirà a la desvaliva interpretazions de la contìa de Cendrejina, aea encantà duta la val ruan enscin a Teater Sociale de Trent, la compagnìa de teater de la Scola Ladina de Fascia se à endò dat jù per portèr dant na neva e desferenta verscion de chest spetàcol, con n bel grop de studenc e dozenc.

Ai 25 de mèrz te teater Navalge a Moena “Cendrejina 2.0” à metù al luster neves talenc te na opera de fujion culturala sul model de chela classica, che pesćia te la tradizions e te la letradura del nord e del sud de la Tèlia per se orir a 360° envers l mond.

Recitazion ezelenta e rica de ironìa, oujes de gran valuta, rangiamenc e esecuzions musicales de livel profescionèl, desche duta la pèrt tecnica, à caraterisà chesta neva proponeta che met adum ence chest’outa l lengaz talian di dialogs e chel ladin de la cianties.

Dut chest gran lurier à dassen garatà, e apede ai obietives didatiches e formatives ouc ai studenc, tant sun paladina che tedò la coltrines, l’à abù l gran obietif de portèr n messaje de speranza te doi setores desferenc, ma duc doi de gran emportanza.

L prum, te n mond amò dessatà da la violenza contra la femenes, sotmetudes e de spes vitimes de omegn che les à apede, l’é n messaje per uzèr fora, te na neva letura de Cendrenjina, l rescat e la degnità de duta la eles.

L secondo l’é n sostegn concret a la femenes e ai bec che padesc per la vera te la Siria: l nef grop de atores, ciantarins, musizisć, scenografes e regisć à dezidù defat de uzèr fora amò n’outa i valores de la solidarietà.

Duta la bonamans sportes dal publich a la fin del spetacol é states destinèdes a chesta emergenza umanitèra, travers la persona de P. Lufti Firas, francescan sirian de la Custodia de Tera Sènta che vif a Aleppo.

P. Firas, che l’à contac strenc con l piovan don Andrea Malfatti, l ruarà te Fascia l fin de setemèna di 14 e 15 de oril, e te la messes de la parochies de don Andrea l rejonarà de la situazion te la Siria.













Scuola & Ricerca

In primo piano